Enceto aquest blog recuperant una entrada de denúncia al model editorial a Catalunya i en general als Països Catalans (dic primer Catalunya perquè hom suposa un major nivell de consciència nacional). Consisteix en la primera parte d'una serie d'articles sobre la negligència de caire identitària o l'adscripció directament dintre de postures obertament anticatalanes o espanyolistes:
L'entrada d'avui va dirigida al sector del món editorial fet a Catalunya que passa olímpicament del català i Catalunya (i no parlem ja dels PPCC) . Em centraré sobretot en un cas (dels moltíssims) que ha arribat a les meves mans.
Es un fet que la immensa majoria de la producció editorial publicada a l'Estat Espanyol es fa des de Catalunya. Això potser ens hauria d'omplir de goig, però no pot ser així de cap de les maneres.
Moltes editorials presuposen que el català l'utilitzen "quatre gats" o vés a saber què i es passen al castellà. Però clar, no té res a veure adreçar-se als catalans que als castellans, posem per cas, ni el discurs, ni els temes tractats, ni la foma de veure les coses és el mateix.
Potser algun diria en llegir això que els que escriuen i dirigeixen aquestes publicacions no són catalans d'origen o catalanoparlants. Bé, podria passar així en alguns casos, però en la immensa majoria no passa pas això.
Sempre em fixo quan tinc una publicació a l'abast (o qualsevol producte) mirar qui el fa, on es fa i tot això. No ho faig per mirar de fer boicot, no; ho faig com a simple curiositat. Doncs bé, resulta que en la gran majoria dels casos esmentats qui és al consell de redacció, escriu o dirigeix és algú amb nom i cognoms catalans, per tant, hem de suposar que són catalanoparlants.
Aleshores, si són catalanoparlants, perquè s'entesten en canviar el seu discurs i la seva llengua per dirigir-se a gent d'un altre país?
Podriem pensar que els surt més rendible econòmicament, però jo crec que no és tan certa aquesta afirmació. Si pensem que normalment aquestes publicacions són d'àmbit estatal (per tant, adreçades potencialment a només 40 milions de persones, comptant la gent de nacionalitat espanyola -sic-) però dirigides només a castellanoparlants (aquí el nombre de persones baixaria en més de 10 milions). Per tant, ens queden uns 30 milions de possibles lectors reals.
Per altra banda, donant per bona la xifra de 9 milions de catalanoparlants, i tenint en compte que una part important dels lectors castellanoparlants passarien de llegir una publicació feta per catalanoparlants, surt tan rendible vendre's per tenir només el doble de lectors potencials?
Sincerament, no entenc la postura d'aquesta gent.
