login
Inicia sessió

register
Registra't

Denúncia històrica

Els anticatalanistes i el boicot a la democràcia.

Ahir vam tenir dues racions més d'anticatalanisme, concretament dos exemples de boicot a la democràcia i a la gent que hi creu.

El primer d'ells el trobem a la Consulta sobre la Independència que va tenir lloc ahir a Terrassa (amb 20.000 vots emesos que suposen el 11,40% de participació). Una colla de brètols (uns 7 o 8) va voler boicotejar un acte tan profundament democràtic com aquest, agredint dos dels voluntaris d'una de les 31 taules que s'havien establert per l'ocasió, i emportant-se l'urna. [Enllaç a la notícia a naciodigital.cat].

El segon cas el trobem al cap-i-casal valencià, coincidint amb la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) al País Valencià. Deixant de banda la conveniència o no d'aquesta implantació, és lamentable que un partit democràtic no pugui fer un acte al seu país, per culpa del grup de paramilitars que manté l'estat espanyol a València. [Enllaç a la notícia a naciodigital.cat]

És una vergonya que en un suposat "estat democràtic" ocorrin aquests fets i els cossos de seguretat no ho impideixin. Si hagués passat a Euskal Herria i amb l'esquerra abertzale pel mig, o simplement amb Ciudadanos, hagués sortit a primera plana a tots els mitjans i de ben segur que les "forces de l'ordre" s'hi haguessin esmerçat molt més en evitar-ho.

Aquesta hipocresia diferenciadora fa que hi hagi ciutadans de primera (els que actuen a conveniència de l'esta(t)blishment) i de segona (els que volen canviar-ho). Per aquesta raó, molta gent ens sentim orfes, al no poder emparar-nos en l'estat, i per això necessitem un estat propi.

Comentaris (1)24-01-2011 12:01:44

Les renúncies del botiflerisme il·lustrat II

Com a lector empederniu i fullejador voraç que intento ser, sempre em fixo al agafar un llibre (a banda de la sinopsis i la biografia de l'autor), si es tracta d'una traducció, i en el seu cas qui l'ha traduït i on s'ha imprès.

Doncs bé, resulta que en la immensa majoria de casos (per no dir tots) aquestes traduccions de publicacions de prestigioses personalitats a nivell mundial (al castellà) es fan a Catalunya (Barcelona i rodalíes) i en la majoria de casos per indubtables catalans (amb nom i cognoms catalans).

Al contrari del que podria desprendre's de la dada anterior, en aquestes publicacions de caire científic o divulgatiu (em refereixo bàsicament a les de la disciplina històrica), quasi sempre negligeixen parlar de Catalunya o els catalans. Curiosament aquest fet va en benefici del tractament d'Espanya i la nació espanyola (sovint engrandint el imperio español).

Hom podria pensar que és un altre qui dirigeix qui fa les traduccions i que s'hi han de cenyir al que posa l'autor original. Però em sembla a mi (veient on es publiquen les traduccions i que qui les signa no sol ser qualsevol que passa per allà) que no serien pas certes aquestes afirmiacions.

Pot ser que tinguin por d'ofendre a Espanya si es surten mínimament de la verdad única espanyola?

Jo sóc de la teoria (com he explicat adès) que no resulta tan rendible dirigir-se al públic espanyol, per tant, no puc entendre que hom participi en un procés de tergiversació històrica (per omissió ni més no) de la pròpia història.

Sort d'alguna honrosa excepció que ens fa pensar que no tot són claudicacions al món científic i editorial al món de parla catalana, per què si no, que Sant Jordi ens agafi confessats.

Comentaris (2)17-01-2011 23:13:59

Les renúncies del botiflerisme il·lustrat I

Enceto aquest blog recuperant una entrada de denúncia al model editorial a Catalunya i en general als Països Catalans (dic primer Catalunya perquè hom suposa un major nivell de consciència nacional). Consisteix en la primera parte d'una serie d'articles sobre la negligència de caire identitària o l'adscripció directament dintre de postures obertament anticatalanes o espanyolistes:

L'entrada d'avui va dirigida al sector del món editorial fet a Catalunya que passa olímpicament del català i Catalunya (i no parlem ja dels PPCC) . Em centraré sobretot en un cas (dels moltíssims) que ha arribat a les meves mans.


Es un fet que la immensa majoria de la producció editorial publicada a l'Estat Espanyol es fa des de Catalunya. Això potser ens hauria d'omplir de goig, però no pot ser així de cap de les maneres.

Moltes editorials presuposen que el català l'utilitzen "quatre gats" o vés a saber què i es passen al castellà. Però clar, no té res a veure adreçar-se als catalans que als castellans, posem per cas, ni el discurs, ni els temes tractats, ni la foma de veure les coses és el mateix.

Potser algun diria en llegir això que els que escriuen i dirigeixen aquestes publicacions no són catalans d'origen o catalanoparlants. Bé, podria passar així en alguns casos, però en la immensa majoria no passa pas això.

Sempre em fixo quan tinc una publicació a l'abast (o qualsevol producte) mirar qui el fa, on es fa i tot això. No ho faig per mirar de fer boicot, no; ho faig com a simple curiositat. Doncs bé, resulta que en la gran majoria dels casos esmentats qui és al consell de redacció, escriu o dirigeix és algú amb nom i cognoms catalans, per tant, hem de suposar que són catalanoparlants.

Aleshores, si són catalanoparlants, perquè s'entesten en canviar el seu discurs i la seva llengua per dirigir-se a gent d'un altre país?

Podriem pensar que els surt més rendible econòmicament, però jo crec que no és tan certa aquesta afirmació. Si pensem que normalment aquestes publicacions són d'àmbit estatal (per tant, adreçades potencialment a només 40 milions de persones, comptant la gent de nacionalitat espanyola -sic-) però dirigides només a castellanoparlants (aquí el nombre de persones baixaria en més de 10 milions). Per tant, ens queden uns 30 milions de possibles lectors reals.

Per altra banda, donant per bona la xifra de 9 milions de catalanoparlants, i tenint en compte que una part important dels lectors castellanoparlants passarien de llegir una publicació feta per catalanoparlants, surt tan rendible vendre's per tenir només el doble de lectors potencials?

Sincerament, no entenc la postura d'aquesta gent.

Comentaris (2)17-01-2011 22:32:39Denúncia